Una altra cosa que també he après és que en les capitals globals, com ara Barcelona, la frontera entre el ciutadà i el turista és cada cop més difosa i subtil. Hi ha turistes que es veuen d’una hora lluny, però n’hi ha d’altres que no només no ho semblen sinó que estaríem encantats de que fossin el nostre veí -o veïna- de replà. L’Organització Mundial del Turisme de les Nacions Unides (OMT) defineix com a turista aquella persona que passa entre un dia i un any en una destinació determinada. Un turista pot estar fent cua a la Sagrada Família, fent surf a la Barceloneta, fent el vermut a una tasca del Poble Sec, competint en un festival de curtmetratges, corrent per la carretera de les aigües, veient un partit del Barça, comprant espardenyes a Sants, col·laborant amb una ONG, participant en una start-up, visitant un familiar a l’hospital, escoltant un concert al Palau de la Música, ballant al Sonar, agafant el metro cap a Nou Barris o estudiant a la Universitat. Fins i tot podria ser la mateixa persona.

Solucionar els efectes no desitjats del turisme, que són importants, passa per considerar el turista com a un ciutadà, temporal, amb drets i deures. Estar oberts als visitants de tot el món és clau perquè Barcelona continuï essent una ciutat global, oberta, lliure, mestissa i cosmopolita, però cal fer-ho de manera sostenible. L’OMT defineix el turisme sostenible com aquell que té plenament en compte les repercussions actuals i futures, econòmiques, socials i mediambientals del turisme per tal de satisfer les necessitats dels visitants, de la indústria, de l’entorn i de les comunitats locals.